Gegants d’Olot

Els gegants anteriors als actuals, obra de Ramon Amadeu, a l'Hospici el 1880 / Foto: AIO

Els gegants anteriors als actuals, obra de Ramon Amadeu, a l’Hospici el 1880 / Foto: AIO

La història de vida dels Gegants d’Olot comença l’any 1888. És llavors quan la ciutat demana als escultors olotins Miquel Blay i Celestí Devesa que construeixin uns nous gegants (n’existien uns d’antics, obra de Ramon Amadeu -fotografia del costat- dels quals se’n conserva el bust), unes figures per poder treure a ballar durant les festes més importants del municipi. Els artistes van acceptar l’encàrrec i es van posar a treballar, sota la direcció del responsable de l’Escola de Dibuix d’Olot i fundador, el 1880, del taller d’imatgeria religiosa El Arte Cristiano, Josep Berga i Boix. Precisament en aquest taller és on serien modelats i vestits els nous gegants. Un any després, concretament al mes de juny de 1889 -per Corpus-, la ciutat celebrava l’estrena de les noves figures.

Per fer el gegant, el seu autor, Miquel Blay, es va inspirar en un encarregat d’una fàbrica de sants de la ciutat. La figura era de guix i l’estructura de fusta i, amb els seus 4,12 metres d’alçada, pesava 93 kg. Per esculpir la gegantessa, de 85 kg i 3,93 metres d’alçada, Celestí Devesa sembla que va agafar d’exemple una bonica caixera del carrer Sant Rafel. Les figures van convèncer als olotins i amb el temps es van consolidar com a elements festius de la vila. És per aquest motiu, i per la seva bellesa i singularitat, que han durat fins l’actualitat.

Però no només els olotins han sabut posar en valor l’atractiu dels seus gegants. Pocs anys després de la seva estrena, concretament el 1902, el gegant i la gegantessa van viatjar fins a Barcelona per participar al concurs de Gegants, Nans i Monstres Típics que es va organitzar en motiu de les Festes de la Mercè, i no van tornar precisament amb les mans buides: van aconseguir rebre la Medalla d’Or i el Diploma d’Honor del certamen.

De documents gràfis dels gegants durant la primera meitat del segle XX se n’han conservats pocs, tot i que sí existeixen alguns vídeos com el presentat a continuació. Data del setembre de 1940 i pertany a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa:

Durant els seus més de 120 anys d’història, les figures han patit alguns canvis, sobretot en el vestuari i també algun en el pentinat de la gegantessa.

L’any 1915, la persona que en aquell moment dirigia l’Escola Menor de Belles Arts d’Olot, Iu Pascual, va decidir que la gegantessa necessitava un canvi de look: la va fer passar per la perruqueria i li va suprimir el lligat de cabells i el vel que lluïa, deixant-la tal i com la coneixem a dia d’avui.

Els gegants d'Olot a principis del segle XX / Foto: AIO

Els Gegants d’Olot a principis del segle XX, amb els vestits estrenats el 1915, dissenyats per Iu Pascual / Foto: AIO

Els canvis no només es van limitar al bust: Iu Pascual li va substituir el ventall de la mà dreta per un ram de flors i també va dissenyar uns nous vestits que es van estrenar aquell mateix any.

Deu anys després, el 1925, els gegants van renovar de nou la indumentària. I ho farien també el 1948. Aquests vestits, els de 1948, van ser dissenyats per l’artista olotí Lluís Carbonell i van ser molt ben valorats pel públic.

De tots els canvis viscuts per la parella, però, el més important es va produir el 1980, gairebé 100 anys després del seu naixement: la ciutat va encarregar fer una rèplica exacta de les obres de Blay i Devesa en un material més lleuger, la fibra de vidre. A més, es va construir una nova estructura d’alumini per a cada un, abandonant l’antiga de fusta. L’objectiu era fer la parella més ballable i menys feixuga. El gegant es va aprimar 16 kg, passant a pesar-ne 77. La gegantessa, per la seva banda, es va quedar en 67, amb una retallada de 18 kg.

Poc després del lifting, el 1983, una fàbrica tèxtil de Barcelona va dissenyar uns nous vestits. No van agradar gaire ja que s’allunyaven de la indumentària anterior i s’hi van haver de fer uns retocs per fer-los més semblants als de 1948. Davant la opinió majoritària que els millors vestits que havien portat mai els Gegants van ser els de Carbonell, el 2004 les figures van estrenar els vestits que porten avui, una rèplica gairebé exacta dels d’aquest artista, Lluís Carbonell.

Els Gegants d'Olot amb els vestits de Lluís Carbonell, estrenats el 1948 / Foto: AIO

Els Gegants d’Olot amb els vestits de Lluís Carbonell, estrenats el 1948 / Foto: AIO

Els caps originals actualment es conserven dins el Museu dels Sants de la ciutat i per la seva bellesa, història i per ser obra de dos grans artistes reconeguts, son una espècie de tresor pel municipi.

Durant els últims anys del segle XX, els gegants van esdevenir una part fonamental de les festes d’Olot i la seva popularitat va créixer notablement. Per protegir-los, ajudar a la seva conservació i dotar-los d’una importància especial, l’Ajuntament va decidir l’any 1995 prohibir la seva sortida d’Olot. Des de llavors, només se’ls pot veure en dues ocasions a l’any: la principal, les Festes del Tura, i l’altra, el Corpus (al juny). Actualment els balls dels gegants i també dels cabeçuts i els cavallets són dels actes més seguits de la Mare de Déu del Tura. Olotins i persones vingudes de fora omplen sempre la plaça Major per veure’ls ballar. I alguns dels balcons presenten aquesta imatge:

Ball dels Gegants a la plaça Major  amb un balcó de fons ple a bessar, any 2009 / Foto: Víctor de Paz

Ball dels Gegants a la plaça Major amb un balcó de fons ple a bessar, any 2009 / Foto: Víctor de Paz

Aquest vídeo és de la festa de 2012:

gegants-olot-2012

Gegants d’Olot durant la cercavila de Corpus de 2012 / Foto: Víctor de Paz

Un dels moments més especials de les festes és el ball de les espelmes: s’apaguen les llums de la plaça Major i els gegants ballen a la llum de les espelmes del públic. Aquest acte, que es produeix just després del castell de focs, tanca les Festes del Tura.

Ball de les espelmes de setembre de 2012 i, sota, el de setembre de 2005:

Per ballar les figures de la faràndula cal apuntar-se a un registre que gestiona la Comissió de Festes. La popularitat dels Gegants arriba fins al punt que la llista està totalment col·lapsada i la mitjana de temps que cal esperar des que una persona s’apunta fins que aconsegueix ballar els Gegants d’Olot és de més de 20 anys. És per aquest motiu que alguns pares ja hi apunten els seus fills poc després de néixer (per arribar a ballar els gegants és obligatori primer ballar les altres figures de la comparsa: els cabeçuts i els cavallets).

La Gegantessa a l'Hospici, poc abans de començar les Festes del Tura de 2009 / Foto: Víctor de Paz

La Gegantessa a l’Hospici, poc abans de començar les Festes del Tura de 2009 / Foto: Víctor de Paz

Els Gegants d'Olot, quan la gegantessa portava encara el recollit de cabells amb el vel, i un ventall a la mà (foto anterior a 1915) / Foto: AIO

Els Gegants d’Olot, quan la gegantessa portava encara el recollit de cabells amb el vel, i un ventall a la mà (foto anterior a 1915) / Foto: AIO

Els Gegants d'Olot al seu pas per l'Eslgésia de Sant Esteve, durant la cercavila del dia de la Mare de Déu del Tura de 2012 / Foto: Víctor de Paz

Els Gegants d’Olot al seu pas per l’Eslgésia de Sant Esteve, durant la cercavila del dia de la Mare de Déu del Tura de 2012 / Foto: Víctor de Paz

Gegants d'Olot a l'Hospici poc abans d'iniciar-se les Festes del Tura de 2009 / Foto: Víctor de Paz

Gegants d’Olot a l’Hospici poc abans d’iniciar-se les Festes del Tura de 2009 / Foto: Víctor de Paz

El bust original dels Gegants d'Olot, de guix, que va ser renovat el 1980 per una rèplica exacta en fibra de vidre, un material menys pesant / Foto: Facebook Gegant d'Olot

El bust original dels Gegants d’Olot, de guix, que va ser renovat el 1980 per una rèplica exacta en fibra de vidre, un material menys pesant / Foto: Facebook Gegant d’Olot

Gegants d'Olot al Firal durant la cercavila de la Mare de Déu del Tura de 2009 / Foto: Víctor de Paz

Gegants d’Olot al Firal durant la cercavila de la Mare de Déu del Tura de 2009 / Foto: Víctor de Paz

El bust de la gegantessa anterior a l'actual, obra de Ramon Amadeu, i que va ser substituït el 1889 pel bust de Celestí Devesa. Actualment està exposat al Museu dels Sants d'Olot / Foto: Joan Pozo

El bust de la gegantessa anterior a l’actual, obra de Ramon Amadeu, i que va ser substituït el 1889 pel bust de Celestí Devesa (actualment està exposat al Museu dels Sants d’Olot) / Foto: Joan Pozo

Ball dels gegants a la plaça Major l'any 1997 / Foto: Jesús Coma, Arxiu d'Imatges d'Olot

Ball dels gegants a la plaça Major l’any 1997 / Foto: Jesús Coma, Arxiu d’Imatges d’Olot

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s